El navassenc Xavier Mas Craviotto guanya el 22è Premi TINET

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2018-2019 ja tenen guanyadors. El 22è Premi de narrativa curta per Internet TINET ha recaigut enguany a Xavier Mas Craviotto (Navàs) amb el seu relat Geografies de l'absència. Pel que fa al premi de novel·la, que enguany arriba a la seva 29a edició, ha estat per a l’escriptor mallorquí (de Caimari), actualment resident a Vilafranca del Penedès, Jaume C. Pons Alorda, per l’obra Ciutat de mal. D’altra banda, de les 13 propostes presentades per a la 19a convocatòria del Premi-beca Vidal Alcover de traducció, el jurat s’ha decantat pel treball presentat pel vallesà Eloi Creus (Castellar del Vallès), consistent en la traducció de Les comèdies alades d’Aristòfanes: Els núvols, La pau i Els ocells.

Els noms s'han donat a conèixer aquest dissabte en un acte al Teatre Metropol de Tarragona. L'acte, titulat Escriure des de l’exili i basat en el dietari d’Antoni Rovira i Virgili Els darrers dies de la Catalunya republicana, ha servit per retre homenatge als escriptors que, ara fa vuitanta anys, van haver d’emprendre camí de l’exili i continuar l’obra lluny del seu país. A més, moments abans de l'inici es va inaugurar al vestíbul del mateix teatre una exposició per donar a conèixer la trajectòria personal i literària de l’escriptor Jordi Tiñena, mort l’any passat.

Veredicte del Premi TINET

Pel que fa al veredicte del 22è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, d’entre els 190 treballs presentats, el jurat ha premiat el conte Geografies de l'absència, de Xavier Mas Craviotto, per diversos motius: "per ser un relat d'expectatives, somnis, pensaments, records, frustracions, enyors, absència, imaginació, buit, litúrgia, soledat, encavalcat amb frases curtes amb un ritme associatiu d'idees que crea un relat viu, apassionat i que convida a llegir-lo més d'una vegada per assaborir els diferents detalls del text, amb adjectius oportuns i encertats, tot en un contenidor d'un únic paràgraf, excepte l'epíleg". El Premi TINET està dotat en 1.000 euros i la Musa de bronze de Tarragona i compta amb el patrocini de la Diputació de Tarragona.

A més, enguany el jurat també ha volgut atorgar dues mencions especials als relats El retorn d'Odisseu a la pàtria, d'Albert Pardo Picón (Sant Jaume d'Enveja), i Res, de Pere Gorgoll i Noell (Amer), ja que ha considerat que ambdós relats han destacat entre la resta per una prosa de molt bona qualitat literària, el primer interpretant El mite d'Odisseu i, el segon, viatjant per l'existencialisme del traspàs.

Tant l’obra guanyadora, com les dues mencions especials i altres dotze relats seleccionats es publicaran en un volum que editarà Cossetània edicions i apareixerà la propera tardor. Els altres relats seleccionats han estat:

• Banys de natura, de Vicent Pellicer Ollés (Tortosa)
• Calcomania, de Francesc Xavier Simarro Montané (Cornellà de Llobregat)
• Cotó de sucre, de Xavier Lluís i Chavarria (Barcelona)
• Del testament d'Herodes, de Jon López de Viñaspre (Barcelona)
• El silenci dins, de Manuel Roig Abad (Ibi)
• Família, només  n'hi ha una, de Pilar Rubio Tugas (Barcelona)
• Glòria, de Blai Felip Palau (Sabadell)
• L'Àngela, de Josep Maria Arnau de Bolós (Barcelona)
• Les rates, de Teresa Baró Xipell (Tarragona)
• Segon premi, de Jaume Planas Perxachs (Blanes)
• Sonata, de Jacint Bofias i Alberch (Calella)
• Un final impropi, d’Antoni Heitzmann Barceló (l'Hospitalet de Llobregat)

En aquesta edició, el jurat del premi ha esta integrat per Noemi Bagés, Andreu Carranza, Teresa Colom, Lurdes Malgrat, Albert Ventura i Amadeu Roig, com a secretari.

El guanyador

Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) viu a cavall entre Navàs i Barcelona i estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Modera clubs de lectura juvenils, és cofundador de "Com ho diria", una plataforma digital especialitzada en l'argot juvenil del català col·loquial, i durant dos anys ha col·laborat amb el Centre de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) gràcies a una beca de col·laboració. Als 17 anys va quedar finalista del Premi Literari Jordi Sierra i Fabra d'Espanya i Llatinoamèrica i, des d'aleshores, ha guanyat una quinzena de premis de narrativa i poesia, d'entre els quals destaquen el Premi Gabriel Ferrater d'Òmnium Cultural Baix Camp 2017 amb el poemari Phosphorus i Hesperus i el I Certamen Art Jove Salvador Iborra amb el poemari Renills de cavall negre (Viena Edicions). La mort lenta, la seva primera novel·la, li ha valgut el Premi Documenta 2018.

Sobre els Premis Literaris Ciutat de Tarragona

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joiera Blázquez i les editorials Cossetània, 1984 i Angle. L’organització corre a càrrec de la Casa de les Lletres.

L’organització està molt satisfeta tant de l’edició d’enguany com de l’evolució experimentada en les darreres. Els premis convocats en el cartell tarragoní registren contínuament una alta participació. Les raons, segons les enquestes que es passen a tots els participants després de cada edició, són diverses. Les més destacades, però, són la història i la reputació del premi, juntament a les dotacions econòmiques, el prestigi de les editorials i del jurat i la transparència i claredat del procés de selecció.