TINEThistòria: el naixement de la WWW, l'inici de l'auge d'Internet

Tots ens acostumem ràpidament a aquelles coses que ens resulten útils i còmodes, i el cas d'Internet i de la Web no n'ha estat una excepció. Des de la seva creació, no ha parat de créixer dia rere dia el número de persones que naveguem per la xarxa de xarxes, així com el temps que hi dediquem sense adonar-nos-en. Però quant de temps fa realment que disposem al nostre abast d'aquesta excel·lent eina de treball i d'esbarjo?

David Joanpere / Redacció TINET. En motiu dels 20 anys de TINET volem recordar un dels moments cabdals de la història d'Internet. Tot just aquest diumenge, 23 d'agost, s'ha commemorat el Dia Internacional de l'Internauta i el motiu rau en que, aquest matiex dia però de l'any 1991, es va obrir la Web al món. Aquest fet va suposar un abans i un després en tota regla. A través d'un primer navegador web -que actualment ens semblaria molt rudimentari- ja era possible consultar informació textual combinada amb imatges i vincular-la amb altra mitjançant enllaços o hipervíncles.

Internet deixava de ser un àmbit només a l'abast d'experts informàtics o tecnòfils i s'obria, per fi, a l'abast de la majoria. Fins aquell moment el concepte navegar no existia com a tal, ja que els usuaris havien d'establir connexios amb servidors (a través de mecanismes més complexos) i obtenir únicament accés a unes determinades carpetes a través de les quals es compartien fitxers i missatges (el sistema es coneixia com a BBS). Amb l'aparició de la WWW s'obria la porta a l'accessibilitat de la informació i la sociabilització d'Internet, fent més senzill l'accés als continguts digitals, ja que a través d'un únic programa es podia consultar diversos continguts d'un mateix servidor o, fins i tot, els continguts d'altres servidors amb tan sols un clic del ratolí.

El nou sistema conegut com a World Wide Web (en català, teranyina d'ample mundial), també com WWW o Web, fou desenvolupat pel britànic Tim Berners-Lee, amb l'ajuda de Robert Cailliau, mentre treballaven al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) de Ginebra. La seva idea inicial era crear un sistema basat en hipertext (un sistema basat en enllaços entre textos fins al moment no introduït a Internet) i organitzat en forma de "teranyina" que permetés l'intercanvi d'informació entre els investigadors. El projecte va evolucionar en veure's els avantatges que podria arribar a oferir. Calia establir diversos protocols i estàndars perquè el sistema funcionés: l'URL (localitzador uniforme de recursos, a través d'una adreça es permet la localització dels documents en el sistema de servidors), l'HTML (el llenguatge informàtic de marcat d'hipertext, que permet l'elaboració de les pàgines web i els enllaços) i l'HTTP (el protocol de transferència de l'hipertext, que permet l'intercanvi de documents d'hipertext i multimèdia i que tot funcioni).

Ordinador del CERN que va ser utilitzat per Tim Berners-Lee com a primer servidor de la WWW. Font: Viquipèdia.

El Web es va fer públic el 23 d'agost de 1991, tal com hem dit abans, però cal remarcar que no va tenir una implantació immediata arreu, però sí gradual i progressiva. Mentre s'anava fent popular, s'anava perfeccionant, i així, continuament. L'eclosió va arribar sobretot l'any 1993 amb l'aparició del primer navegador gràfic, el Mosaic, que permetia visualitzar imatges intercalades entre el text. Després també apareixien altres navegadors que ajudarien a popularitzar encara més la Web, com Netscape Navigator i Internet Explorer, i que afoveririen que Internet comencés a entrar en centres d'estudi, biblioteques, empreses i, finalment, a les llars, gràcies a iniciatives pioneres com el Projecte TECLA (1994) o TINET (1995), ambdues a Tarragona.

Un altre factor important que va ajudar al desenvolupament del Web fins a l'actualitat va ser la cessió del sistema, per part del CERN, com a domini públic el 30 d'abril de 1993, així com la posterior creació, l'any següent, del World Wide Web Consortium. Aquesta fundació, encara existent avui dia, treballa per a desenvolupar i promocionar els estàndards per a la WWW. Val a dir que aquesta entitat va ser fundada pel mateix Tim Berners-Lee, el qual, amb el temps, s'ha acabat considerant com el darrer dels quatre pares de la Internet actual.

D'aleshores ençà ha plogut molt! Cercar quelcom a Sant Google, comprar entrades a espectacles, reservar hora al metge, mirar televisió a la carta, compartir fotografies... La Xarxa ha evolucionat i cada vegada més fem més coses a través de la WWW i, per extensió, a Internet. A l'ordinador, al telèfon, al televisor, al rellotge de polsera... I ho tenim tant assumit que ni ens n'adonem.