Nomofòbia: l'angoixa de viure sense el mòbil

La nomofòbia és la por irracional a sortir de casa sense el telèfon mòbil. Per extensió, defineix l'angoixa que provoca no tenir disponible el mòbil en qualsevol moment. El terme és una abreviatura de l'expressió anglesa no-mobile-phone Phobia i  va ser establert durant un estudi realitzat per l'Oficina de Correus del Regne Unit encarregat a l'institut demoscòpic YouGov per estimar l'ansietat que pateixen els usuaris de telèfons mòbils.

Montse Jaraba / TINET. L'estudi en qüestió es va dur a terme al Regne Unit el 2011 i va comptar amb una mostra de 2.163 persones, revelant que gairebé el 53% dels usuaris de telèfons mòbils al Regne Unit tendeixen a sentir ansietat quan "perden el seu telèfon mòbil, se'ls esgota la bateria o el crèdit, o no tenen cobertura de la xarxa" segons es recull a l'enciclopèdia virtual Viquipèdia.

D'acord amb aquest estudi, un 58% dels homes i el 48% de les dones pateix de la fòbia, i un 9% més se sent estressat quan els seus mòbils estan apagats. La investigació també ha demostrat que els nivells d'estrès d'una persona amb nomofòbia són equiparables amb els nervis que es tenen el dia abans del casament o de la visita al dentista. Pel que fa a les raons que provoquen aquesta angoixa, el 55 % va afirmar que era pel fet d'estar "aïllat" de les possibles trucades o missatges de familiars i amics, mentre que només un 10% va afirmar que la causa era el seu treball, ja que l'obligava a estar connectat constantment.

Com podem saber si patim nomofòbia?

The App Date, empresa amb implantació internacional de creació de contingut i promoció d'aplicacions, va publicar el 2013 l'informe Apps  que ha permès conèixer algunes dades sobre fins a quin punt arriba addicció al telèfon mòbil.

Segons aquest informe, un terç dels usuaris s'emporta el mòbil al bany, el 72% el manté connectat fins i tot quan està dormint i el 80% el té al costat durant l'hora del menjar. Només un 1,5% dels usuaris el deixa a casa quan se'n va de vacances i el 75% no el desconnecta ni durant les seves relacions íntimes.

Aquests comportaments ens poden servir d'indicadors i orientar-nos sobre el nostre grau personal de dependència del mòbil. Per avaluar si aquesta dependència arriba a provocar-nos angoixa i ens acosta a la nomofòbia, podem mirar de comprovar si les nostres conductes coincideixen poc o molt amb aquestes que es descriuen tot seguit:

1. Torneu a recuperar el telèfon a casa si l'heu oblidat, encara que això signifiqui arribar tard a la feina o una cita.
2. Sentiu angoixa quan no obteniu una resposta ràpida als missatges.
3. La manca de resposta augmenta la vostra agressivitat i la inestabilitat emocional.
4. Utilitzeu el mòbil en llocs públics, tot i estar acompanyats d'altres persones.
5. Aneu pel carrer pendents del mòbil i mirant la pantalla en comptes d'alçar la vista.
6. Creieu que el mòbil està sonant o vibrant, tot i que no és així.
7. Féu repetir les coses al vostre interlocutor -que es troba físicament amb vosaltres- perquè esteu pendents dels nous missatges i altres accions al telèfon mòbil.

Quan la dependència al mòbil és prou important com per a crear angoixa i tenir conseqüències en la conducta, l'ànim i en la vida personal, ha arribat el moment de consultar a un professional especialista que pugui tractar un transtorn que afecta la salut. En qualsevol cas, limitar la connexió i/o evitar la presència dels dispositius en determinades situacions: quan anem a dormir, quan estem conversant presencialment amb altres persones, així com aprendre a desconnectar totalment durant períodes del dia, pot ajudar a relativitzar la importància de tenir amb nosaltres el mòbil connectat. Es tracta d'aconseguir el punt d'equilibri per tal que la nostra relació amb els dispositiu mòbils sigui profitosa i també saludable.