L'efecte Streisand i Internet. Quan voler callar informacions només aconsegueix fer-les virals

L'efecte Streisand és com s'anomena el fenomen pel qual l'intent d'amagar o censurar una informació produeix l'efecte oposat, de manera que allò que es volia amagar acaba tenint una major difusió. L'acció terrorista contra la redacció de la revista satírica francesa Charile Hebdo -amb l'assassinat de 10 dels seus treballadors i dos agents de policia- ha esdevingut un nou cas d'aquest efecte. Publicacions d'arreu del món han portat fins les seves primeres pàgines les caricatures del mitjà que es volia silenciar i el món se n'ha fet ressó.

Redacció TINET. Generalment els intents de censura van dirigits amb cartes que també amenacen d'emprendre accions legals si el contingut no és retirat. La mateixa censura fa que el contingut esdevingui més popular i acabi escampant-se, ja sigui per les xarxes socials, xarxes de compartir arxius, etc., tal i com descriu el fenomen Viquipèdia. 

L'origen del terme

Mike Masnich de Techdirt va encunyar el terme després que Barbra Streisand demandés infructuosament el fotògraf Kenneth Adelman i Pictopia.com per violació de la privacitat per una foto aèria de la seva mansió a la costa de Califòrnia. El litigi de 50 milions de dòlars demanava retirar la foto de la col·lecció de més de 12.000 imatges de la costa de Califòrnia. Adelman va afirmar que va fotografiar la seva propietat per documentar l'erosió de la costa dintre d'un programa governamental per mantenir un historial de la costa de California. Abans de la querella, la imatge s'havia descarregat sis vegades de la pàgina web d'Adelman, dues d'elles per part dels advocats de Streisand. De resultes del cas, la pàgina web d'Adelson va tenir més de 420.000 visites el mes següent.

Charlie Hebdo i  l'efecte Streisand

La massacre a la redacció de la revista Charlie Hebdo ha provocat la reacció de mitjans i ciutadans que han omplert le xarxes socials de missatges de suport. El hashtag #JesuisCharile segueix estant al capdavant a nivell mundial a Twitter, amb milions de missatges. Els internautes, a més, han redifós algunes de les caricatures i portades de la publicació francesa més polèmiques. Aquestes ja havien provocat l'ira, les amenaces i fins i tot algun atemptat a les instal·lacions de la publicació, que van ser parcialment calcinades el novembre de 2011 després d'un atac arran d'un número que satiritzava l'avenç islamista a Tunísia.

Amb l'acció terrorista d'aquest dimecres, el nom i els continguts d'aquesta publicació han arribat massivament a tots els punts del planeta. La massacre a la redacció de Charlie Hebdo,  lluny de callar la veu dels informadors i caricaturistes, només ha servit per posar-los un altaveu i fer, més evident que mai, la seva voluntat de plantar cara a la por i defensar la llibertat d'expressió.