Internet profunda: Tor i els sistemes de comunicació encriptada

Dark net (xarxa fosca) o Deep net (internet profunda) són els termes que serveixen per anomenar la internet oculta a la qual només es pot accedir amb programari específic. La seva raó de ser té a veure amb la cerca de l'anonimat i evitar el control de certes activitats. Les seves característiques han fet, però, que aixopluguin activitats al marge de la legalitat.

Redacció TINET. Per accedir la xarxa fosca o profunda cal un programari concret, configuracions o autoritzacions. Les connexions poden fer-se d'un usuari a un altre, normalment per a fer intercanvi d'arxius peer-to-peer, o a través d'una xarxa anònima com Tor (acrònim de The Onion Router, que va ser el software original). Es calcula que TOR té uns 2,5 milions d'usuaris diaris al món (segons wikipeida) i està considerada la xarxa anònima més utilitzada en l'actualitat.

 FOTO: Geographies of Tor  Stefano.desabbata (wikimedia commons)

Com funciona TOR?

El seu funcionament es basa en l'encriptació i en l'aplicació d'un conjunt de protocols de comunicació superposats com les capes d'una ceba (d'aquí el nom onion). Tor encripta les dades, inclosa l'adreça Ip del destinatari i les envia a través d'un circuit de diversos nodes fins arribar a l'adreça que es vol.

Rastrejar l'origen es fa així molt complicat. Aquells que cerquen l'anonimat de les seves accions a la xarxa troben en aquesta Internet profunda un sistema per al seu objectiu. Persones que fugen de la censura a llocs on s'aplica, o que busquen simplement no ser rastrejats han trobat en  aquest Internet ocult la solució. El fet és que, tot sovint, s'utilitza per a escapar de la llei i dur a terme activitats delictives i il·legals: intercanvi de pornografia infantil, negocis relacionats amb armes o tràfic de drogues... Els governs ho tenen molt complicat per a mirar d'aplicar la llei a Internet quan es fa servir un tipus de comunicació com aquest.

Tor és el projecte més conegut d'encriptació de la comunicació a través d'Internet, però n'hi ha d'altres. La internet profunda inclou els llocs web i bases de dades que els cercadors habituals (google, bing, yahoo) no poden localitzar perquè no estan indexats. Això vol dir que els documents estan protegits amb contrasenyes, o es troben en formats que no es poden reconèixer, entre d'altres mesures. Per contra, s'anomena internet superficial al conjunt de llocs i dades que es troben indexats i que es poden localitzar. La xarxa que no es veu, allò que no troben els cercadors convencionals, creix segons els experts i supera ja amb escreix la Internet superficial.