I si votéssim per Internet?

Reservem bitllets d'avió, fem la compra setmanal, compartim experiències amb els amics... i fem tot això a través d'internet. Per què, doncs, no votem per Internet? La tecnologia per a fer-ho és a l'abast, però diferents barreres s'interposen per a què es generalitzi aquesta pràctica que només en comptades ocasions s'ha utilitzat en alguns països del món.

Montse Jaraba / TINET Les noves tecnologies s'han convertit en un aliat per als processos participatius i les votacions, tot i que encara en un estat incipient i de manera puntual. Des del vot electrònic, que s'exerceix presencialment a les seus electorals, fins a les votacions online -des de qualsevol lloc amb connexió a Internet- les possibilitats són diverses. Us proposem que descobriu amb nosaltres com funciona el vot per Internet, que conegueu quines modalitats de votació hi ha fent ús de les noves tecnologies i que mirem d'esbrinar per què no s'han estès, encara, com a mètode habitual per a conèixer la voluntat dels ciutadans en les diferents cites electorals.

Vot per Internet

La votació per Internet és aquella que té lloc utilitzant la Xarxa, per tant, de manera remota i no presencial, a través de dispositius que permeten al votant expressar-se de manera virtual, això sí, amb les mateixes garanties, validesa i eficàcia que mitjançant els mètodes presencials tradicionals. Aquesta modalitat -en creixement els darrers anys- s'ha fet servir ja en algunes eleccions de signe divers: generals, consultes vinculants, municipals o presidencials a països com el Regne Unit, Estònia, Suïssa, Canadà, França i Estats Units.

Estònia és el lloc del planeta amb més experiència en aquest sistema de votació, que allà anomenen i-voting. Van implantar-lo l'any 2005 en les primeres eleccions locals a tot el territori nacional utilitzant aquest sistema. Posteriorment, s'ha utilitzat per a les eleccions al Parlament els anys 2007 i 2011. En aquest darrer cas, un 24,3% dels electors va optar per votar per Internet. Els electors d'Estònia que opten per una votació online han de disposar d'un ordinador, un lector electrònic i la seva targeta d'identitat amb la clau corresponent. D'aquesta manera, poden votar des de qualsevol lloc del món, sempre i quan comptin amb connexió a Internet. A més, durant el període en què és permesa la votació poden modificar la seva tria tantes vegades com vulguin i només es té en compte la darrera abans que acabi el termini. El govern d'aquell país explica en aquest vídeo la manera de votar per Internet.

A les eleccions presidencials dels Estats Units de 2013, els electors van poder triar fer votacions online a estats com  Alabama, Arkansas, Missouri, Nova York, Alaska o Virginia Occidental. Són només alguns exemples de com, puntualment, s'han fet aquest tipus de votacions, que de manera experimental o pilot també han arribat a Canadà, França o el Regne Unit. Amb tot, en aquests països, el sistema tradicional (presencial) ja sigui amb paperetes de paper o bé electròniques continua sent aclaparadorament majoritari.

Suïssa, una llarga tradició de votacions online

Suïssa és un país pioner en les votacions online, que van començar ja fa 10 anys a alguns cantons. Hi té molt a veure el fet que aquest país utilitza la consulta als ciutadans de manera molt habitual. De fet, els ciutadans suïssos són convocats a les urnes unes sis vegades a l'any de mitjana. Això ha fet que les formes alternatives al vot presencial s'hagin implantat ràpidament per evitar l'efecte "cansament" de l'electorat i que la participació baixi més. Amb Estònia i Holanda, Suïssa es troba al capdavant de la votació per internet. En alguns cantons, el vot online permet pronunciar-se als ciutadans en eleccions federals, cantonals, locals i en les múltiples consultes i iniciatives populars que s'hi convoquen.

L'autoritat online d'aquell país té habilitada una pàgina per a fer les votacions i consultar el funcionament de les votacions per Internet que us convidem a conèixer i a la qual pertany la següent imatge que serveix d'exemple de vot online.

A la darrera consulta del mes de novembre de 2014, al cantó de Geneve el vot per internet va ser l'escollit pel 20,3% del total de ciutadans que van participar. La possibilitat de votar per internet s'ha implantat totalment en alguns cantons concrets i per a tots els ciutadans que viuen a l'estranger. La voluntat és anar estenent aquest sistema de vot com alternativa al vot per correu (el més habitual) i el presencial a la urna tradicional. La tradició participativa i l'ús d'Internet està molt arrelada a Suïssa, on properament triaran a través de votacions online l'himne oficial d'aquell país, després d'haver penjat a una pàgina web les diferents melodies candidates.

Vot electrònic

Al vot electrònic presencial els electors han d'assistir personalment al lloc de votació on hi ha un seguit de dispositius que faciliten el sistema de vot i de recompte. Hi ha diverses modalitats, en destaquem dues:

• Recompte electrònic Aquesta modalitat utilitza un escàner òptic. En aquest cas, els votants utilitzen unes paperetes especials -en alguns casos unes targetes perforades- i seleccionen les seves opcions de manera manual. Un escàner òptic llegeix la informació de les paperetes i registra la votació.
   
• Registre electrònic directe (DRE) Aquest sistema fa servir "urnes electròniques" uns dispostius que compten amb una pantalla tàctil que els votants utilitzen per a fer la seva votació i on queden registrats els vots. Això permet obtenir instantàniament el còmput de les votacions.

En tots dos casos, l'escrutini es fa de manera immediata i amb una elevada precisió i fiabilitat. Aquests sistemes s'utilitzen de manera habitual en alguns països com Brasil.  En aquest país, de fet, els ciutadans l'utilitzen a totes les eleccions que s'hi convoquen. També s'ha adoptat de forma generalitzada, o en gran mesura, a la Índia, Veneçuela i els Estats Units.

Pros i contres del vot online i del vot electrònic

Entre els avantatges de votar per Internet o amb sistemes de vot electrònic destaquen la simplificació del procés per als electors, facilitar l'accessibilitat per a persones amb dificultats motrius o d'altre tipus (en elcas del vot online), la rapidesa en el recompte dels resultats i l'estalvi en les despeses que genera la logística de les votacions tradicionals.

L'altra cara de la moneda, és a dir, entre les febleses d'aquest procediment, destaquen els riscos relacionats amb la seguretat i la vulnerabilitat a atacs informàtics. Un altre punt que ha estat criticat és que la fiscalització i control de processos de votació electrònics només poden fer-los tècnics amb coneixements informàtics. La por al frau electoral i el risc de fallada tècnica o atac exterior és, amb tot, la principal barrera que ha alentit la implantació del sistema de votació utilitzant Internet o dispositius electrònics.

En alguns casos, hi ha hagut passes enrere, tot i que la voluntat és perfeccionar el sistema per a implantar-lo i generalitzar-lo. Així, al Regne Unit, després de fer-se proves des de l'any 2002, es va decidir que les garanties no eren suficients i es va abandonar el sistema l'any 2008.  També hi ha hagut problemes d'usabilitat a Finlàndia, i dubtes sobre la confidencialitat real a Irlanda.

e-democracy i noves tecnologies

El vot online i les votacions electròniques poden quedar-se en simples instruments per facilitar la mecànica de les votacions i els recomptes, o bé anar més enllà i ser un esglaó necessari per arribar al concepte de democràcia digital o e-democracy en anglès. Democràcia digital podria definir-se com la creació d'espais de participació, consulta i diàleg entre administrats i administració amb l'objectiu de millorar la qualitat democràtica de les societats i satisfer millor les necessitats dels ciutadans i  ciutadanes.  Això passa per implicar-los i fer-los partíceps de manera activa dels processos de decisió. La tecnologia té un paper essencial en aquest objectiu com a canal indispensable per a fer possible aquests reptes. És evident, però, que  el  canal -només i per ell mateix- no és suficient i que cal, a més, una voluntat real i un compromís decidit d'institucions, polítics i societat per assolir una veritable democràcia digital.