Cent hores d'entrevistes digitalitzades del President Tarradellas, entre el fons recuperat per la URV

La Universitat Rovira i Virgili ha lliurat a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet els documents audiovisuals del fons documental digitalitzats per la Universitat Rovira i Virgili. Amb una trobada entre el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el Pare Abat del Monestir, Josep Alegre, aquest dijous s’han donat per acabats el treballs de recuperació de les entrevistes i filmacions en diferents suports i formats que a partir d’ara resten a Poblet a disposició dels investigadors.

FONT: Universitat Rovira i Virgili
El 10 de febrer de 2010, la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili van signar un conveni amb el Monestir de Poblet per a l’accés i difusió dels fons culturals de l’Arxiu i del Monestir. Aquesta col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona  permet fer accessible des del catàleg col·lectiu de les universitats catalanes el catàleg de la Biblioteca del Monestir que actualment compta amb més de 100.000 volums.

Entre els fons del Monestir destaca també l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, cedit a Poblet pel president Josep Tarradellas. En aquest arxiu hi ha dipositat el fons videogràfic d’Albert Arbós, constituït per més de 100 hores de gravacions de vídeo en formats avui en desús (U-Matic, Betacam, 1”) i amb continguts referits, principalment, al retorn del President Tarradellas a Catalunya i a la restauració provisional de la Generalitat en el marc de la Transició.

S’hi troben declaracions i entrevistes dels principals protagonistes de l’època. En primer lloc del mateix president Josep Tarradellas, però també de col·laboradors seus com Frederic Rahola, Manel Ortínez o Josep Maria Bricall, de polítics espanyols com Rodolfo Martín Villa o la Pasionaria, i de líders polítics catalans del moment com Carles Sentís, Jordi Pujol, Narcís Serra, Joan Raventós, Miquel Roca o Pere Portabella.

Tots aquests materials s’han recuperat, en alguns casos prèvia restauració dels materials originals, en formats digitals segurs i reproduïbles garantint la conservació i l’accessibilitat futura. S’han generat arxius que sumen 23 Terabytes d’informació amb les corresponents còpies de seguretat. Les feines s’han fet a través del Servei de Recursos Educatius de la URV amb el suport del Servei de Recursos Informàtics i TIC.

L’arxiu Tarradellas

El dia 23 de març de 1980 es va dur a terme l’acte simbòlic del dipòsit i acceptació del fons documental del president Tarradellas al monestir de Poblet. Va ser un acte transcendental perquè, per primera vegada després de molts segles, es reunien personalitats que representaven el conjunt dels pobles de la Corona d’Aragó i Navarra, guiades per una ferma voluntat d’afirmació de la vella història comuna.

L’òrgan de govern que vetlla per l’Arxiu és el Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià integrat per vint-i-dos membres: onze membres representants de la família Tarradellas nomenats, en l’actualitat, pel Sr. Josep Tarradellas i Macià, i onze, per la comunitat monàstica, designats pel Pare Abat.

La totalitat del fons documental fou cedida al Monestir de Poblet en concepte de dipòsit mentre visquessin el M. H. Sr. Josep Tarradellas i Joan i la seva esposa Antònia Macià de Tarradellas. A la seva mort, la comunitat monàstica va passar a ser propietària dels béns dipositats, amb les obligacions inherents al caràcter de propietari.

Des de l’any 1988 l’arxiu pot ser consultat per totes aquelles persones que ho demanin prèvia petició per escrit al seu Consell Executiu. El full de petició es pot descarregar de la pàgina web del monestir, a la secció Arxius.

El president Tarradellas va guardar durant prop de quaranta anys documents de tota mena que va conservar escrupolosament. Si va poder realitzar aquest seu propòsit fou, en gran part, gràcies als seus pares, Salvador Tarradellas i Rovira i Casilda Joan i Julià, que, conscients del que representava per al seu fill els seus fons documentals, varen aconseguir salvar-los en el moment de la invasió alemanya a França, guardant-los amb gran encert en bidons segellats i enterrats a la seva finca de Saint-Martin-le-Beau. Van tenir tres escorcolls per part de l’exèrcit alemany i no els varen trobar i avui estan en perfecte estat de conservació per a poder ser consultats.

• A l’Arxiu hi ha prop de dos milions de pàgines de documents que s’estructuren en set sèries i en les següents seccions: política, església, personal, hemeroteca, reproduccions, biblioteca, donacions i Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
• El seu fons gràfic consta de 33.844 fotografies, de les que cal destacar les 1.182 de les Indústries de Guerra.
• La biblioteca personal consta de més d’11.000 llibres, dels quals 1.527 estan dedicats pels seus autors.
• Hi ha 6.035 publicacions, amb 637 títols diferents, del fons personal del president Tarradellas. La més antiga en català és de l’any 1713.

Darrerament l’Arxiu s’ha vist incrementat amb 48 noves donacions de persones coetànies al president Tarradellas.

El president Tarradellas, l’any 1985, va donar 38 pel·lícules en concepte de dipòsit a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, essent tres d’elles de la productora Laya Films del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya de 1936-1939.

Fins a la data d’avui, l’Arxiu ha publicat set volums amb textos inèdits del president Tarradellas:

1. Conferències pronunciades pel Molt Honorable Sr. Josep Tarradellas i Joan, el dia 10 de juliol de 1981, a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander i el dia 9 d’octubre del mateix any a l’Ateneu de Maó.

2. Declaracions de Josep Tarradellas i Joan, des del 19 de juliol de 1936 fins al 3 d’abril de 1937.

3. Articles, pròlegs i discursos de Josep Tarradellas i Joan des del 13 d’abril de 1937 fins al 31 de desembre de 1938.

4. Dos mesos i mig al Departament de Cultura per Josep Tarradellas i Joan (1936-1937).

5. Crònica de la Guerra Civil a Catalunya (18 de juliol de 1936 al 31 de gener de 1937), vol. 1, d’editorial Dau.

6. Crònica de la Guerra Civil a Catalunya (1 de febrer de 1937 al 28 de febrer de 1938), vol. 2, d’editorial Dau.

7. Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937). Edicions Dau, Barcelona 2011.

Estan en curs quatre volums sobre la vida política de Josep Tarradellas i Joan a través del seu arxiu. Els dos primers ja publicats. Aquestes edicions basades en les quatre etapes més significatives de la seva vida cobriran els següents períodes: primera, des dels seus inicis al CADCI fins a la Guerra Civil; la segona, des del 18 de juliol de 1936 fins al gener de 1939; el tercer i quart volum cobriran l’exili i la seva presidència des de la Generalitat.

La donació del seu arxiu al Monestir de Poblet va produir una immensa satisfacció al president Tarradellas, perquè estava segur que seria un referent de consulta obligada per als estudiosos interessats en aquesta etapa de la nostra història més recent.